dilluns, 16 de juny del 2014

EL DESCUBRIMIENTO DEL SIGLO



El día 14 de junio del 2014 en la Mola, dos arqueólogos subieron cerca de la cueva del Dragón, comenzaron a cavar con la ilusión de encontrar fósiles de restos humanos, porque creían que no se había excavado lo suficiente en esa zona.

Después de dos horas excavando, ya sin esperanzas a penas, uno de ellos dio con algo enorme, sin duda, los dos se pusieron a excavar a toda prisa.

De repente se dieron cuenta de que se trataba de un gran iceberg con algo dentro que no lograban ver porque estaba oscureciendo. Uno de ellos sacó de su mochila una linterna y alumbró rápidamente al gran trozo de hielo y ambos quedaron tan sorprendidos que por poco se desmallan, pero no, era real, había una cría de mamut congelada, paralizados por la sorpresa, quedan inmovilizados durante un buen rato, después empiezan a hacerse fotos con el mamut congelado y a continuación llaman a la prensa y al centro de arqueología que los enviaba.

Los arqueólogos más profesionales creen que podrían llegar a clonar la cría y volver a extender la raza de mamuts.

Pero un problema los va a retrasar bastante, aún no se sabe cuánto, pero mínimo un mes.

El mamut encontrado no es de una especie conocida, así que primero la tienen que examinar.

Se prevé que esta noticia va a dar mucho que hablar en los medios de comunicación durante bastante tiempo.

Finalmente, los dos arqueólogos salieron victoriosos al sobre pasar su meta.

divendres, 6 de juny del 2014

Biografia Jaume Cabré i Fabré




Jaume Cabré va néixer l'any 1947 a Barcelona, a la dreta de l'Eixample.

Va començar a escriure mentre estudiava filologia a la Universitat. Un cop llicenciat, es va dedicar durant molts anys a l'ensenyament de la llengua i la literatura a Barcelona, Vila-real (Plana Baixa) i Terrassa.

És autor d'una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més importants dels escriptors actuals.

Jaume Cabré, troba la passió per escriure, gràcies a la lectura. Jaume Cabré té molt presents la intensitat i el plaer d'aquestes lectures primeres, que sovint actuen com a pautes iniciàtiques, definitòries d'uns interessos que a poc a poc es van assegurant.
Durant l'adolescència, llegia moltíssim. Les ficcions contingudes en les obres narratives tenien en aquella època un gran poder:
La creació de mons autònoms, poblats per personatges que existien només en virtut de la pura invenció lingüística. Personatges que reien, que ploraven, plens de misèries i capaços alhora de protagonitzar gestes heroiques.

Arribat en aquest punt, el pas següent era inevitable. L'escriptura sorgeix com una necessitat expressiva urgent. L'art d'escriure és complex; requereix un aprenentatge intens i rigorós. Jaume Cabré s'hi va dedicar amb intensitat durant quatre o cinc anys. S'adonava que l'escriptura, tot i la disciplina que exigia, podia produir un plaer tan gratificant com la lectura. Començava a ser conscient també de la dificultat enorme que significa aconseguir expressar el que es vol dir amb unes eines tan volàtils i inestables com són les paraules. La vocació de narrador de Jaume Cabré s'intensifica durant el seu pas per la universitat. Essent estudiant a la facultat, inverteix moltes hores en l'escriptura. L'any 1972 es llicencia en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i aquest mateix any publica el conte "El tipògraf", a la revista Lluc.

La llista de lectures que Jaume Cabré considera decisives per a la seva formació d'escriptor és extensa:





NOVEL·LES PUBLICADES:
  • Carn d’olla Ed. Moll. Mallorca, 1978. Ed. Proa.
  • El mirall i l’ombra Ed. Laia. Barcelona, 1980
  • La teranyina Edicions Proa, Barcelona, 1984
  • Fra Junoy o l’agonia dels sons Ed. 62, 1998
  • Senyoria 1991, Editorial Proa, Barcelona
  • El llibre de Feixes Ed. Proa. Barcelona, 1996
  • L’ombra de l’eunuc Ed. Proa. Barcelona, 1996
  • Les veus del Pamano Ed. Proa. Barcelona, 2004
  • Jo confesso Ed. Proa. Barcelona, 2011.

GUIÓNS DE TELEVISIÓ:
  • La dama blanca (telefilm) (1987)
  • La teranyina (radionovela) (1988)
  • Fins que la mort ens separi (radionovela) (1989)
  • La granja (serie TV) (1989-1992)
  • La teranyina (film) (1990)
  • Havanera (film) (1993)
  • Estació d’enllaç (serie TV) (1994-1998)
  • Crims (serie TV) (2000)
  • Nines russes (telefilm) (2003)
  • Sara (telefilm) (2003)

PREMIS REBUTS:

  • Premi Víctor Català, 1973, per Atrafegada calor.
  • Fastenrath, 1980. Carn d’olla
  • Recull, 1980 Tarda lliure
  • Crítica Serra d'Or, 1981. La història que en Roc Pons no coneixia
  • Sant Jordi, 1983. La teranyina
  • Prudenci Bertrana, 1983 Fra Junoy o l’agonia dels sons
  • Crítica Serra d'Or, 1985 Fra Junoy o l’agonia dels sons
  • Premi de la Crítica, 1985 Fra Junoy o l’agonia dels sons
  • Premi Joan Crexells, 1991
  • Lectors de “El Temps”, Senyoria
  • Prudenci Bertrana, 1992 Senyoria
  • Crítica Serra d'Or, 1992 Senyoria
  • Premi de la Crítica, 1992 Senyoria
  • Prix Méditerranée 2004 a la mejor novela extranjera Sa Seigneurie
  • Premi Nacional de Literatura, 1992 La Granja
  • Ciutat de Barcelona, 1997 L’ombra de l’eunuc
  • Crítica Serra d'Or, 1997 L’ombra de l’eunuc
  • Lletra d'Or, 1997 L’ombra de l’eunuc
  • Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999 Viatge d’hivern
  • Crítica Serra d'Or, 2001 Viatge d’hivern
  • Premi dels escriptors catalans a la trajectòria literària, 2003
  • Premi de la Crítica 2005 Les veus del Pamano
  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010
  • Premi Tormenta en un vaso 2012 Jo confesso
  • Premi de la Crítica 2012 Jo confesso
  • Premia Crítica Serra d'Or 2012 Jo confesso
  • Premi Narrativa M.Àngels Anglada 2012 Jo confesso
  • Premi Joan Crexells 2012 Jo confesso