PORTAFOLIS DE CULTURA

COMENTARI CRÍTIC SOBRE LA PEL·LÍCULA “SUFRAGISTES”

Generalment, no és una pel·lícula que em cridés gaire l’atenció (ja que no m’agraden aquest tipus de pel·lícules). Després de veure-la, he continuat amb la mateixa opinió, ha estat una mica avorrida, tot hi que el tema que es tracta és important.

A la pel·lícula, podem observar com és la vida una dona normal d’aquella època, la Mod Wats, es veu com treballa moltíssim a una empresa de rentar roba. El seu sou és pèssim, igual que les condicions. El seu cap no dona un tracte adequat a les seves empleades. La protecció legislativa davant l’acomiadament és nul·la, és a dir, el cap pot decidir en qualsevol moment i situació si et vol fer fora o no.

Les hores que treballen les dones, a comparació de les que treballen els homes, són molt injustes, elles treballen més hores i amb un seu més reduït.

Després de que la Mod es faci sufragista, el seu marit la fa fora de casa i li treu el dret de veure al seu fill. Poc després, el dona en adopció sense ni tan sols dir-li a la Mod. En aquestes escenes es deixa veure la poca influència que tenien les dones sobre la protestat dels seus propis fills.

La dona, a finals del segle XIX i a principis del XX, a Anglaterra, encara no té dret a vot, és considerada com a un ser inferior, ja que diuen que la dona no té la mateixa capacitat intel·lectual que els homes.

Després de molts sacrificis, per fi aconsegueixen el dret a vot, i poc a poc altres drets importants com la protestat dels seus fills.

MARIA CARMONA MARTÍNEZ

La meva àvia, la Maria, va néixer al 1951. És l’última de sis germans, va portar una vida pobre ajudant a la seva mare netejant, cuidant als animals i ajudant als seus germans, fins que va venir a Terrassa amb 14 anys des de Gorafe, un poble de Granada amb la seva mare. Al 1969 es va cassar amb el meu avi. 18 anys més tard va morir la seva mare, que era el seu punt de referència, ja que havia lluitat i treballat moltíssim per la família, i sempre havia trobat un moment del dia per a estar amb els seus fills i a vegades ni dormia per a fer hores extres i comprar-li xocolata amb pa per a berenar als seus 6 fills. La seva vida a Terrassa era molt diferent a la de Gorafe, la seva educació havia estat molt senzilla, la seva situació econòmica no li permetia viure com haguessin volgut. No tenia coberts, per tant no sabia utilitzar-los.

Una anècdota que a ella li agrada molt explicar és la primera vegada que va anar a una boda, convidada pel meu avi. Ella mai havia menjat marisc, ni encara sabia utilitzar bé els coberts. Així doncs, intentant pelar una gamba amb coberts, el cap del crustaci va sortir disparat, i va coincidir que va impactar contra la taula dels nuvis.

Ella no va estudiar gaire, només 3 anys a primària. Degut als seus escassos estudis, mai va poder treballar d’allò que ella hagués volgut, de secretaria. Sempre es quedava mirant a les secretaries de les empreses i l’emocionava imaginar-se a ella asseguda a una cadira darrere d’una taula atenent trucades i escrivint a maquina sense parar. Tot hi que mai ha sabut si li hagués agradat de veritat.

El seu primer treball va ser al 1966 de dependenta d’ultramarins. Va ser molt dur per a ella ja que a penes tenia 15 anys, tot i això considerava la majoria de les condicions bones. El tracte era bo. L’única cosa que no li agradava era el sou, ja que no estava gens proporcionats amb la jornada laboral (jornada completa: 8h).

Ha treballat a molts oficis i són aquests:

·         Taller de confecció (1967)

·         Fàbrica de cons de fil de llana (1968)

·         Fàbrica de filatura (1968)

·         Dependenta a una fruiteria (1969)

o   Autònoma:

·         Taller de filatura a casa seva. Es va comprar una màquina i va anar pel seu compte (1973-1990)

·         Xurreria ambulant (1991-2015)

·         Local xurreria-cafeteria (2016)

A dies d’avui, amb 65 anys, encara continua treballant al local xurreria que ha muntat aquest gener.

TREBALL MIGRACIONS:




LA ZANCADILLA AGRESIVA: