dijous, 11 de desembre del 2014

Anécdota de un famoso: MELENDI ÉBRIO EN UN AVIÓN

Melendi, detenido por alterar el orden público en pleno vuelo Madrid-México

· El comandante optó por regresar ante la imposibilidad de garantizar su seguridad
· La tripulación se había negado a servirle alcohol.
· El cantante fue puesto en libertad tras prestar declaración ante el juez.

En un vuelo Madrid-México, el cantante Melendi intentó agredir a un sobrecargo que no quiso servirle alcohol, así que el comandante optó por regresar a España "ante la imposibilidad de garantizar la seguridad". Tras prestar declaración, la Guardia Civil le detuvo. El comandante del pasaje 6401 de Iberia calificó de "agresiva y violenta" la actitud del cantante. Según explicaron a este periódico fuentes del pasaje, Melendi mantuvo una actitud agresiva con todo el pasaje desde el mismo momento en que ocupó su sillón en clase preferente. Apenas tres horas después de iniciar el viaje, el comandante del vuelo ordenó el regreso a Madrid de este avión. Ya desde el principio, los pasajeros pudieron comprobar como Melendi, que viajaba acompañado de una mujer, mantenía una actitud agresiva y provocadora. Fue el comandante el que tomó la palabra para explicar el suceso. Tras asegurar que no había vivido una situación similar, narró que el conocido cantante y su acompañante provocaron incidentes con la tripulación al impedirles tomar más bebidas alcohólicas. "Han tratado de agredir al sobrecargo", además de insultar y mostrar actitudes agresivas hacia las azafatas. "Le hemos dicho que se calmara y que no le íbamos a dar de beber". "Ante la imposibilidad de garantizar la seguridad del vuelo de 12 horas hemos optado por regresar a Madrid", aseguró el comandante del vuelo.

diumenge, 28 de setembre del 2014

dilluns, 16 de juny del 2014

EL DESCUBRIMIENTO DEL SIGLO



El día 14 de junio del 2014 en la Mola, dos arqueólogos subieron cerca de la cueva del Dragón, comenzaron a cavar con la ilusión de encontrar fósiles de restos humanos, porque creían que no se había excavado lo suficiente en esa zona.

Después de dos horas excavando, ya sin esperanzas a penas, uno de ellos dio con algo enorme, sin duda, los dos se pusieron a excavar a toda prisa.

De repente se dieron cuenta de que se trataba de un gran iceberg con algo dentro que no lograban ver porque estaba oscureciendo. Uno de ellos sacó de su mochila una linterna y alumbró rápidamente al gran trozo de hielo y ambos quedaron tan sorprendidos que por poco se desmallan, pero no, era real, había una cría de mamut congelada, paralizados por la sorpresa, quedan inmovilizados durante un buen rato, después empiezan a hacerse fotos con el mamut congelado y a continuación llaman a la prensa y al centro de arqueología que los enviaba.

Los arqueólogos más profesionales creen que podrían llegar a clonar la cría y volver a extender la raza de mamuts.

Pero un problema los va a retrasar bastante, aún no se sabe cuánto, pero mínimo un mes.

El mamut encontrado no es de una especie conocida, así que primero la tienen que examinar.

Se prevé que esta noticia va a dar mucho que hablar en los medios de comunicación durante bastante tiempo.

Finalmente, los dos arqueólogos salieron victoriosos al sobre pasar su meta.

divendres, 6 de juny del 2014

Biografia Jaume Cabré i Fabré




Jaume Cabré va néixer l'any 1947 a Barcelona, a la dreta de l'Eixample.

Va començar a escriure mentre estudiava filologia a la Universitat. Un cop llicenciat, es va dedicar durant molts anys a l'ensenyament de la llengua i la literatura a Barcelona, Vila-real (Plana Baixa) i Terrassa.

És autor d'una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més importants dels escriptors actuals.

Jaume Cabré, troba la passió per escriure, gràcies a la lectura. Jaume Cabré té molt presents la intensitat i el plaer d'aquestes lectures primeres, que sovint actuen com a pautes iniciàtiques, definitòries d'uns interessos que a poc a poc es van assegurant.
Durant l'adolescència, llegia moltíssim. Les ficcions contingudes en les obres narratives tenien en aquella època un gran poder:
La creació de mons autònoms, poblats per personatges que existien només en virtut de la pura invenció lingüística. Personatges que reien, que ploraven, plens de misèries i capaços alhora de protagonitzar gestes heroiques.

Arribat en aquest punt, el pas següent era inevitable. L'escriptura sorgeix com una necessitat expressiva urgent. L'art d'escriure és complex; requereix un aprenentatge intens i rigorós. Jaume Cabré s'hi va dedicar amb intensitat durant quatre o cinc anys. S'adonava que l'escriptura, tot i la disciplina que exigia, podia produir un plaer tan gratificant com la lectura. Començava a ser conscient també de la dificultat enorme que significa aconseguir expressar el que es vol dir amb unes eines tan volàtils i inestables com són les paraules. La vocació de narrador de Jaume Cabré s'intensifica durant el seu pas per la universitat. Essent estudiant a la facultat, inverteix moltes hores en l'escriptura. L'any 1972 es llicencia en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i aquest mateix any publica el conte "El tipògraf", a la revista Lluc.

La llista de lectures que Jaume Cabré considera decisives per a la seva formació d'escriptor és extensa:





NOVEL·LES PUBLICADES:
  • Carn d’olla Ed. Moll. Mallorca, 1978. Ed. Proa.
  • El mirall i l’ombra Ed. Laia. Barcelona, 1980
  • La teranyina Edicions Proa, Barcelona, 1984
  • Fra Junoy o l’agonia dels sons Ed. 62, 1998
  • Senyoria 1991, Editorial Proa, Barcelona
  • El llibre de Feixes Ed. Proa. Barcelona, 1996
  • L’ombra de l’eunuc Ed. Proa. Barcelona, 1996
  • Les veus del Pamano Ed. Proa. Barcelona, 2004
  • Jo confesso Ed. Proa. Barcelona, 2011.

GUIÓNS DE TELEVISIÓ:
  • La dama blanca (telefilm) (1987)
  • La teranyina (radionovela) (1988)
  • Fins que la mort ens separi (radionovela) (1989)
  • La granja (serie TV) (1989-1992)
  • La teranyina (film) (1990)
  • Havanera (film) (1993)
  • Estació d’enllaç (serie TV) (1994-1998)
  • Crims (serie TV) (2000)
  • Nines russes (telefilm) (2003)
  • Sara (telefilm) (2003)

PREMIS REBUTS:

  • Premi Víctor Català, 1973, per Atrafegada calor.
  • Fastenrath, 1980. Carn d’olla
  • Recull, 1980 Tarda lliure
  • Crítica Serra d'Or, 1981. La història que en Roc Pons no coneixia
  • Sant Jordi, 1983. La teranyina
  • Prudenci Bertrana, 1983 Fra Junoy o l’agonia dels sons
  • Crítica Serra d'Or, 1985 Fra Junoy o l’agonia dels sons
  • Premi de la Crítica, 1985 Fra Junoy o l’agonia dels sons
  • Premi Joan Crexells, 1991
  • Lectors de “El Temps”, Senyoria
  • Prudenci Bertrana, 1992 Senyoria
  • Crítica Serra d'Or, 1992 Senyoria
  • Premi de la Crítica, 1992 Senyoria
  • Prix Méditerranée 2004 a la mejor novela extranjera Sa Seigneurie
  • Premi Nacional de Literatura, 1992 La Granja
  • Ciutat de Barcelona, 1997 L’ombra de l’eunuc
  • Crítica Serra d'Or, 1997 L’ombra de l’eunuc
  • Lletra d'Or, 1997 L’ombra de l’eunuc
  • Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999 Viatge d’hivern
  • Crítica Serra d'Or, 2001 Viatge d’hivern
  • Premi dels escriptors catalans a la trajectòria literària, 2003
  • Premi de la Crítica 2005 Les veus del Pamano
  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010
  • Premi Tormenta en un vaso 2012 Jo confesso
  • Premi de la Crítica 2012 Jo confesso
  • Premia Crítica Serra d'Or 2012 Jo confesso
  • Premi Narrativa M.Àngels Anglada 2012 Jo confesso
  • Premi Joan Crexells 2012 Jo confesso

divendres, 30 de maig del 2014

ENTREVISTA A MARÍA CARME ROCA I COSTA


  1. On vas néixer?  
    Vaig néixer a Barcelona.
  2.  Quin dia? 
    El dia 21 de novembre del 1.955
  3. T'agradava anar a l'escola?
    Quan era petita, per mi anar a l'escola era un turment i sempre m'hi esca bullia, llegint d'amagat o escrivint poemes.
  4. Els teus pares estaven feliços al saber que t'agradava escriure?
    Els meus pares estaven contents de saber que tenia tant de interes en escriure.
  1. Llavors no vas anar a l'escola?
    Doncs amb el temps i la pressió paterna em vaig adonar que potser li podia treure algun profit l'escola i vaig començar a agafar gust per l'estudi fins al punt de voler estudiar a la universitat.
  2. Estas casada?
    Si, feliçment cassada. I amb dos fills.
  3. Els seus fills han llegit els seus llibres?
    Doncs ells ja són grans i si, s'han llegit molts del meus llibres però no tots.
  4. I que en pensen dels teus llibres?
    Doncs com són molt crítics sempre son sincers i amb diuen el que pensen.
  5. Que et va empènyer a escriure?
    Gràcies a la meva passió des de petita pels llibres, vaig sentir una gran atracció a escriure llibres.
  6. Perquè t'agrada tant escriure?
    Si em pregunten per què escric, he de dir que ho faig perquè no ho puc evitar i també perquè m'agrada molt comunicar-me i per a mi, la literatura és el millor mitjà de comunicació
  7. En que estas titulada?
    Al principi em vaig titular en Història, però a causa de la meva passió per la literatura em vaig llicenciar en Filologia Catalana.
  8. Per a quines edats has escrit?
    He escrit per infants, joves adolescents i per adults també.
  9. Quin tipus d'obres has escrit?
    He escrit llibres i poemes, però sobretot llibres.
  10. Prefereixes les novel·les realistes o les de fantasia?
    Prefereixo realista perquè en una novel·la és millor que i hagi un pes realista.
  11. Quin es el teu tipus de novel·la preferit?
    El meu es la novel·la històrica com vaig néixer a un barri gòtic que te anys i anys de historia això em va atraure.
  12. Que és el que t'agrada escriure més?
    M'agrada escriure sobre la nostre història jo penso que no podem tenir futur si no sabem del nostre passat.
  13. Com es diu la teva primera obra?
    Es titula “EL FANTASMA QUE PETEIX ASMA”. És un poema que vaig escriure amagada quan tenia set anys.
  14. Va ser dedicat a algú?
    No, simplement el vaig escriure perquè el fet de patir asma em va portar a escriure'l.
  15. Quan vas publicar el teu primer llibre?
    El primer va ser a l'any 1997 vaig publicar el meu primer llibre però des de petita he escrit.
  16. On fas tot el treball?
    Sempre treballo a casa meva, perquè és allà on em neix tota la inspiració per als meus llibres.
  17. Has guanyat algun premi?
    Si la veritat es que bastants.
  18. Quins?
    Els més importants serien aquests tres:
    Premi Joaquim Ruyra, 2012 per Katalepsis.
    Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, 2006 per Intrigues de palau.
    Premi Barcanocva de Literatura Infantil i Juvenil, 2005 per Akanuu, l'arquer persa.
  19. Quin és el premi que ta fet mes il·lusió guanyar?
    Doncs per mi crec que va ser el el Premi Néstor Luján.
  20. Com t'arriba la inspiració?
    Gairebé sense adonar-me'n, sovint em trobo treballant en una nova història que acabo d'inventar.
  21. Has treballat en alguna altra professió?
    Si, també he treballat com a professora, ja que m'agrada molt estar amb els nens petits. Ara jo no m'hi dedico, però m'agrada bastant anar a les escoles a llegir els meus llibres i a explicar-los.
    També m'he dedicat a la enginyeria del medi ambient.
  22. Has treballat amb altres escriptors?
    No, la veritat es que sempre m'ha agradat inventar-me a mi els meus propis llibres sense fer canvis que prefereixin altres escriptors que pensin diferent a mi.
  23. Quines aficions tens?
    Quan tinc temps lliure, m'agrada aprofitar-lo per llegir, viatjar, fer llargues sobretaules amb la família i els amics, passejar per la muntanya i jugar amb la meva gata.
  24. A on t'agrada viatjar?
    M'agraden molt els llocs naturals i rústics com la muntanya. Ja que es respira un aire molt pur.
  25. Estas dins d'alguna associació?
    Si, a una que es diu “associació d'escriptors”.
  26. Quantes obres has escrit aproximadament?
    Més o menys unes trenta publicacions.
  27. Vostè continuarà escrivint llibres?
    Com t'he dit publico des de l'any 1997 i no penso detenir-me.

Inundació a Terrassa


Inundació a Terrassa


Gran inundació al camping “el Terrasenc”, a Terrassa en plé estiu el dia 12/7/2013.

El dia 12/7/2013 a Terrassa, a causa d'una forta tempesta amb calamarça que va provocar greus danys a la ciutat, sobretot a l'únic camping de la ciutat; “el Terrasenc”. I, a més, per si fós poc, la calamarça ha creat una fuga al dipòsit d'aigua de Terrassa.



L'any passat a la ciutat de Terrassa,
va haver-hi una gran tempesta amb calamarça i pedra, la gent diu que es va tractar d'un fenòmen meteorològic, però
a la vegada una desgràcia per a la
ciutat. Aquest fenòmen va causar molts danys a Terrassa, a molts negocis, parcs, cases, i majoritariament al camping “el Terrasenc”.


Van morir 43 persones, 14 d'elles infants,
i 97 van resultar ferides greument. La tempesta es va emportar arbres cotxes, i tot el que tenia al davant, va acabar amb l'interior de moltes cases.
Molta gent va estar ingressada als hospitals, però no perquè estigués ferida, sinó que és per ansietat ja que ho han perdut tot.
Molta gent, quan va passar tot, va sortir al carrer a manifestar-se ja que necessitaven ajuda per sortir endavant, però l'ajuntament deia que no hi havien diners.
La pedra va caure molt grosa que va empitjorar molt la cosa, ja que la pedra va trencar cotxes, faròles... però això no va ser res comparat amb el dipòsit d'aigua que va esquerdar, el va buidar per complet, i per desgràcia els abcbombers no van poder fer res ja que l'aigua havia arrassat l'estació de abcbombers.
El dipòsit buit va augmentar la abcinundació i ens va deixar sense aigua, la gent es pregunta comes solucionarà el problema.