LA PESCA S’OFEGA
La sobreexplotació de la pesca ens ha portat a un extrem
que dins d’uns 20-30 anys, si continuem així, ens quedem sense poder pescar.
Des del 1864, fins a l’actualitat, la pesca ha disminuït molt, ja que molts
dels peixos s’estan extingint. Com ara la tonyina.
Al 1864, a prop de Sicília, es van capturar 14.000
tonyines, i al 2006, només 100 aproximadament.
Les dimensions també han canviat, les tonyines del 1864
pesaven 200kg i mesuraven uns 2m, i al 2006 feien 1m de llargada i uns 30kg.
La Unió Europea va decidir prendre mesures interrompent
la pesca de tonyines per a poder deixar créixer a aquesta espècie.
Els pescadors de Badalona han informat de que ja no
pesquen tant com fa 50 anys, que pescaven un 30% més que ara. També sabem que
si la pesca no canvia, dins d’uns 20-30 anys la tonyina desapareixerà al Mar Mediterrani
i a l’Oceà Atlàntic.
La importància d’aquest peix arreu del món s’està
amplificant. A Tokio, per exemple, es pot arribar a pagar 10.000€ per tonyina
capturada.
El mercat de Barcelona, ha informat de que la majoria del
peix que es ven allà procedeix d’un altre país.
A MercaBarna,
hi ha tot tipus de peixos de diferents països d’arreu del món. Com ara:
·
El lluç: Sudàfrica
·
El Salmó: Noruega
·
El Mero: Tunísia
·
La Lluerna: Tunísia
·
La Daurada: Grècia
·
El Llenguado: Holanda
·
El Seitó: Itàlia i Frànça
·
El Llamàntol: Canadà
·
El Bacallà: Dinamarca
Com ja es pot deduir, no hi ha la mateixa quantitat de
peixos arreu del món. Les grans zones pesqueres es troben allà on hi ha
corrents marítimes, com ara al nord de l’Atlàntic.
Les tones de peix capturades fa bastants anys eren 11.
Ara, a Terranova i al Golf de Cadis només 3.
S’ha previst que en uns 50 anys la pesca industrial s’acabarà.
Les principals problemàtiques del sector pesquer són 4:
·
La contaminació: fa mal bé l’ecosistema marí i fa que molts dels peixos
morin.
·
La sobreexplotació: no dona temps a les espècies marítimes a reproduir-se.
·
L’electrònica: La pesca industrial es converteix en un problema quan
comença a detectar qualsevol banc de peixos al voltant del vaixell.
·
La pesca Il·legal: La pesca d’arrossegament, és legal, consisteix en
arrossegar una xarxa a uns 50 metres del terra per a evitar fer malbé les
plantes. La xarxa té els forats mitjanament grans per a deixar passar a les espècies
més petites. Però, també hi ha gent que pesca amb xarxes il·legals, que s’emporten
tot el que toquen, que no deixen passar cap tipus de peix, i que pesen tant que
es mouen pel sòl i que arrasen amb totes les plantes. Aquest tipus de pesca, ja
sigui la legal o la il·legal, té un inconvenient, i es que no pesca una espècie
en concret.
En el vídeo de la part
superior, podem observar com el llenyataire talla només la meitat del bosc, per
a deixar que els arbres creixin amb més rapidesa. Ens expliquen que és molt
difícil aplicar la tècnica a la pesca, ja que els pescadors no veuen el que
deixen al fons del mar.
Una de les solucions per a
la sobreexplotació pesquera són les granges de peixos, que permeten cuidar els
peixos i deixar que es reprodueixin.
Però les granges tenen un
inconvenient, i es que per a alimentar a 1kg de dorades fan falta 10 de peixos
petits.
Altres solucions que s’han
plantejat han sigut per exemple, permetre la pesca a una zona només durant uns
quants mesos per a deixar que les espècies creixin.
EL MUSEU DEL FERROCARRIL DE
VILANOVA I LA GELTRÚ
4.- Llegeix la pàgina 4:
VILANOVA I LA GELTRÚ UN GRAN CENTRE FERROVIARI i respon:.
1.- Què és la VVB i quan es constitueix?
És
la companyia del ferrocarril de Valls a Villanueva i Barcelona
2.- Per què el tren va arribar precisament a
Vilanova?
Per
la importància del port marítim que facilitava la recepció i l'enviament de
mercaderies.
3.- Va ser fàcil fer la línia VVB? Per què?
No
va ser fàcil ja que van estar tres anys costosos per foradar el Massís del
Garraf.
4.- Qui era Francesc Gumà
i Ferran?
Era
l'impulsor de la companyia VVB.
5.- Què era abans l'actual Museu del Ferrocarril
de Vilanova i la Geltrú?
Era
un dipòsit i un taller de locomotores.
6.- Què passa al: 1967, 1990 i 1997?
Al
1967 RENFE va obrir les portes de l'antic dipòsit.
Al
1990 després de funcionar de manera irregular, s'obre com a museu de la
Fundació de Ferrocarrils.
Al
1997 el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú és museu
col·laborador del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
5.- Pàgina 6: EL DIPÒSIT
I EL TALLER, UN ESPAI PATRIMONIAL SINGULAR:
1.- Què es feia a les instal·lacions ferroviàries
de Vilanova?
S'hi
centralitzaren les més importants dependències administratives, operatives i de
manteniment de la companyia. Així, les instal·lacions ferroviàries de Vilanova
i la Geltrú es convertiren en un element d'identitat socioeconòmica de la ciutat.
2.- Treballaven moltes persones? Per què ? Quantes?
Si.
Hi havien dues seccions, en la del taller treballaven 250 treballadors i també
comptava amb unes 40 i 50 locomotores. I en el segon sector anomenat recorrido hi treballaven entre 300 i 400
treballadors.
Des
del 1941 el taller, hi treballaven 350 treballadors es va especialitzar en
reparació de vagons i cotxes viatgers.
3.- Fins quan va estar
funcionant el dipòsit de locomotores?
Va
estar en servei fins l'any 1967.
4.- Quan i per què desapareix la tracció a vapor
dels trens?
Desapareix
l'any 1959 i desapareix perquè estan els trens elèctrics que són més potents.
TREVALL PREVI
2.-
CODORNIU A LA PREMSA. Llegeix la notícia de La Vanguardia del dia 20 de febrer de
2015 sobre Codorniu i respon:
·
Quant va facturar Codorniu al 2014? 218 milions.
·
Han guanyat o han tingut pèrdues? Han facturat un 38% menys.
·
Qui és el director general? Javier Pagés.
·
Quin % de vendes fa Codorniu a Espanya? 53%
·
A quins
països exporta Codorniu els seus productes? Estats Units, Regne Unit, Bèlgica, Japó, Brasil
Argentina i Alemanya.
·
Quin any va ser el que van facturar més?
Quina quantitat? La crisis ha afectat
l’empresa?
2007-2008 amb 248 milions d’€. Si.
3.-
PÀGINA OFICIAL CODORNIU. Els orígens del
cava Codorniu:
Navega per http://www.codorniu.com/es/ (página oficial de Codorniu):
SOM CODORNIU:
Els
Orígens i explica què va
passar als anys:
CARRERS DE TERRASSA AMB NOMS DE DONES
Com a moltes
altres ciutats, Terrassa pateix un notable dèficit de carrers amb noms
femenins.
Per a celebrar el
dia de la dona, a l’Institut Torre del Palau, hem decidit fer un homenatge a
totes aquelles dones que han estat importants durant la història. Durant la
nostra investigació, hem pogut observar com els carrers amb noms de dones són
els més escassos. Aquestes són les dades:
TOTAL
CARRERS: 1183
Carrers
amb noms d’homes: 352
Carrers
amb noms de dones: 43
Carrers
amb noms de verges i Santes: 23
Altres: 288
Dades: 11
Situacions
Geogràfiques: 466
Després d’aquesta petita investigació, vam fer un
projecte sobre una dona sense carrer i que opinàvem que es mereix un.
Aquest és el meu treball:
Amb tots aquests treballs volem demostrar que les dones també mereixem ser igual de reconegudes que els homes.
LA VOZ DORMIDA
Des de que la guerra va acabar (1939-1940) a Espanya va començar una gran dictadura, governada per Franco. Des d’aquesta època, la vida de la gent no millora gaire, almenys no la de qui no està d’acord amb el franquisme. Com per la Ortensia, la protagonista d’aquesta pel·lícula, una comunista que defensa la seva política sobre totes les coses. Ella està empresonada a la presó de les Ventes, a Madrid, amb condicions pèssimes en tots els sentits. Està embarassada, i la seva germana, arriba des de Córdoba per a intentar ajudar-la. La guardia civil tortura a Pepita, la germana d’Ortensia, per tal d’aconseguir informació sobre qui era “El chaqueta negra” un fugitiu comunista que lluita per la llibertat. “El Cordobés” és el seu company i el marit de la Ortensia.
Com podem apreciar a la pel·lícula, els judicis no són
justs, l’advocat de la protagonista, la defèn, però malament, demana canvis de
la condemna, però li dona la raó al fiscal. I no deixen a les acusades dir res,
les tracten com cossos sense vida.
La llibertat no és una opció al franquisme, la justícia
no té un significat igual per a la gent que té dret a decidir. I la igualtat és
un terme inexistent, ni tan sols ara existeix totalment.
La dictadura utilitza per a tenir a la gent sotmesa les
amenaces, amenacen a la gent amb tortures, fer mal als éssers que estimen o
fins i tot amb la mort.
CONCLUSIÓ:
La pel·lícula ha estat bé, encara que se m’ha fet
avorrida i trista. Però m’ha servit per a saber una mica més sobre la història
del meu país.
PREGUNTES ALS POLÍTICS:
-
Quins drets creus que faltaven fa 45 anys? I ara?
-
Com estava considerada la religió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada